🐧 Resum General – NDG Linux Essentials (1.1 a 1.5)

Linux és present en gairebé tots els aspectes de la tecnologia moderna: des de servidors web fins a telèfons intel·ligents. La seva demanda al mercat laboral és molt alta, però encara hi ha pocs professionals qualificats. Aprendre Linux obre portes a moltes àrees com la ciberseguretat, el desenvolupament, les xarxes, la intel·ligència artificial i més. És una tecnologia estable i en evolució constant, basada en ordres de UNIX que encara s’utilitzen després de més de 30 anys.

A diferència del programari tancat, Linux és codi obert (open source): qualsevol persona pot veure, modificar i compartir el seu codi. Aquesta filosofia col·laborativa ha permès un creixement ràpid i una millora contínua, evitant errors comuns d’altres sistemes.

Linux es distribueix en “distribucions” (distros), que són paquets que combinen el nucli de Linux, eines del sistema i aplicacions. Cada distribució té un enfocament específic (servidors, escriptori, recerca, etc.) i sol derivar de famílies com Red Hat, Debian o Slackware, amb diferències clau com el gestor de paquets.

Tot i que Linux ofereix interfícies gràfiques, destaca per l’ús intensiu de la línia d’ordres (CLI), que permet un control més precís, automatització de tasques i major productivitat. En dominar la CLI, es pot treballar fàcilment en qualsevol distribució, sense dependre de l’aparença gràfica.

En resum, Linux és potent, flexible, col·laboratiu i essencial en el món tecnològic actual. Aprendre’n et prepara per a una carrera sòlida i versàtil.

Pregunta:
Per a què serveix principalment la línia d’ordres (CLI) a Linux?

Resposta:
Per controlar el sistema de manera precisa, ràpida i automatitzar tasques.

🐧 Resum General – NDG Linux Essentials (2.1 a 2.4.2)

Un sistema operatiu (SO) gestiona el maquinari i el programari de l’equip. Els més coneguts són Windows, macOS i Linux. Linux destaca per ser obert, flexible i gratuït, amb centenars de distribucions adaptades a diferents usos (servidors, escriptori, ciència, etc.).

Linux és ideal per a servidors per la seva estabilitat, seguretat i eficiència en l’ús de recursos, especialment mitjançant la línia d’ordres (CLI). També s’utilitza molt en sistemes incrustats, com telèfons, televisors o sensors de l’IoT.

Les distribucions més importants deriven de Red Hat, Debian i Slackware:

• Red Hat / Fedora / CentOS: per a empreses i servidors.
• Debian / Ubuntu / Mint: enfocades a la comunitat i escriptoris.
• SUSE / openSUSE: ús empresarial i versió lliure.

Linux permet virtualització, automatització i personalització, i és la base de sistemes com Android. El seu desenvolupament col·laboratiu assegura compatibilitat, actualitzacions constants i baix cost.

Pregunta:
🖥️ Quin és un dels avantatges principals de Linux en entorns de servidor?

Resposta:
La seva estabilitat, seguretat i eficiència de recursos, especialment utilitzant la línia d’ordres (CLI).

Resum (3.1 a 3.7.1)

Linux ofereix una àmplia varietat d’aplicacions tant per a servidors com per a escriptoris.

Servidors: Apache i NGINX dominen com a servidors web (65% dels llocs web). Per a bases de dades destaca MariaDB, i per a correu electrònic es necessiten tres components: MTA (Sendmail/Postfix), MDA i servidors POP/IMAP com Dovecot. Samba permet compartir arxius amb Windows.

Escriptori: Inclou Thunderbird per a correu, LibreOffice com a suite ofimàtica, GIMP per a edició d’imatges, i navegadors com Firefox i Chrome.

Linux al Núvol: Linux alimenta el 90% de les càrregues de treball al núvol públic gràcies a la seva flexibilitat, baix cost, seguretat i capacitat de virtualització.

Pregunta i Resposta

Pregunta: Per què Linux és tan dominant a la computació al núvol?

Resposta: Linux domina el núvol (90% de càrregues de treball) perquè és flexible, altament adaptable a diferents sistemes, econòmic (el nucli és gratuït), segur, eficient en energia, i excel·lent per a virtualització, permetent executar múltiples màquines virtuals en un sol servidor físic.

Pregunta: Per a què serveix la comanda “newgrp”?

La comanda newgrp s’utilitza perquè un usuari pugui unir-se temporalment a un grup determinat, sempre que conegui la contrasenya del grup

Per a què serveix l’opció “-R” en la comanda “chgrp”?