Els cartells del cicle de SMX parteixen d’una idea clara: que el disseny parli el mateix idioma que el contingut. Per això s’ha optat per una estètica High-Tech Cyberpunk, pensada des del primer moment per al format A3.
La base és un fons negre profund, d’aquells que fan que els colors semblin encesos des de dins. I és exactament això el que passa amb els neó: el vermell de Ciberseguretat, el verd de Programació i el blau de Sistemes no s’apliquen sobre la superfície, sinó que sembla que l’il·luminin, com si cada cartell fos una pantalla.
L’estructura visual s’inspira en les interfícies HUD —les que veiem als videojocs o al cinema de ciència-ficció— amb marcs geomètrics, coordenades als cantons i trames de circuits que envolten una icona central. Cada icona és diferent i representa la seva branca: un escut, uns claudàtors, uns nodes de xarxa. Senzill, però immediat.
Les tipografies dels títols són futuristes i amb molt d’espai entre lletres, per donar aquella sensació d’amplitud i modernitat. I per a la informació en català, s’han triat fonts monoespaiades —les mateixes que fan servir els programadors— que aporten rigor i coherència sense perdre la personalitat del conjunt.
El resultat és un conjunt de peces que no necessiten explicació: qui les veu sap de seguida de quin món parlen.
