Introducció
En aquesta pràctica hem creat una màquina virtual amb VirtualBox on hem instal·lat dos sistemes operatius: Windows 10 i Linux Mint MATE. L’objectiu principal era tenir una màquina template completament funcional que pugui servir de base per al projecte de la LAN Party del cicle de SMX.
Una màquina template és bàsicament una instal·lació base que, un cop configurada correctament, es pot clonar tantes vegades com calgui sense haver de repetir tot el procés. Això és molt útil en un entorn com la LAN Party, on necessitem moltes màquines amb la mateixa configuració. En lloc d’instal·lar Windows i Linux a cada ordinador un per un, instal·lem una vegada, deixem la màquina perfecta, i la copiem. Estalviem hores de feina.
Per dur-ho a terme hem utilitzat VirtualBox com a programari de virtualització, la ISO oficial de Windows 10, la ISO de Linux Mint MATE i l’eina Rufus per preparar el pendrive d’arrencada.
Justificació dels recursos de la màquina virtual
Abans de crear la màquina virtual hem hagut de decidir quants recursos li assignàvem. Aquesta decisió és important perquè si li donem massa recursos, l’ordinador real va lent; si li donem pocs, la màquina virtual no funciona bé.
RAM: 8 GB
Hem assignat 8 GB de RAM. Windows 10 necessita com a mínim 2 GB per arrencar, però per funcionar de manera fluida amb aplicacions i jocs necessita entre 4 i 8 GB. Linux Mint MATE és un sistema molt més lleuger i amb 2 GB en tindria prou, però hem preferit assegurar que ambdós sistemes tinguin recursos suficients. En el context de la LAN Party, les màquines han d’aguantar jocs i aplicacions de xarxa alhora, per tant 8 GB és una assignació raonable i justificada.
Disc dur: 120 GB
Hem assignat 120 GB de disc dur virtual. Aquesta quantitat ens permet dividir l’espai entre els dos sistemes operatius amb comoditat: uns 70 GB per a Windows i uns 50 GB per a Linux. Windows 10 sol ocupar uns 20 GB en la instal·lació base, però quan hi afegeixes aplicacions, jocs i fitxers d’usuari el consum creix ràpidament. Linux Mint és molt més lleuger i ocupa uns 8 GB de base, però sempre és bo tenir espai per créixer.
Processador: 2 nuclis
Hem assignat 2 nuclis virtuals al processador. Per a tasques bàsiques n’hi hauria prou amb 1, però amb 2 nuclis el sistema va més fluid, especialment quan tens aplicacions obertes en segon pla o quan el sistema operatiu fa actualitzacions mentre treballes.
Preparació del pendrive amb Rufus
Per poder instal·lar Linux Mint hem necessitat preparar un pendrive d’arrencada amb la ISO del sistema operatiu. Per fer-ho hem utilitzat Rufus, un programa gratuït, molt senzill d’usar i molt fiable per a aquesta tasca.
El primer que hem fet ha estat descarregar la ISO de Linux Mint MATE des de la pàgina oficial linuxmint.com, concretament la versió de 64 bits. Un cop descarregada, hem connectat un pendrive d’almenys 4 GB i hem obert Rufus.
Dins del programa hem seleccionat el pendrive com a dispositiu de destinació i hem carregat la ISO de Linux Mint. L’esquema de particions el deixem en MBR i el sistema de destí en BIOS o UEFI-CSM, que és la configuració compatible amb la majoria d’ordinadors. Fem clic a endavant, acceptem l’avís que el contingut del pendrive s’esborrarà, i en uns 5 o 10 minuts el pendrive ja està llest.
Aquest pendrive és el que hem fet servir per arrencar la instal·lació de Linux Mint dins de VirtualBox.
Creació de la màquina virtual a VirtualBox
Amb els recursos decidits i el pendrive preparat, hem creat la màquina virtual a VirtualBox. El procés és el següent:
Obrim VirtualBox i fem clic a “Nova”. Li posem un nom descriptiu, en el nostre cas Template-LAN. Seleccionem el tipus “Microsoft Windows” i la versió “Windows 10 (64-bit)”. Assignem 8192 MB de RAM i continuem.
A continuació creem el disc dur virtual. Escollim el format VDI, que és el format natiu de VirtualBox, i seleccionem “Emmagatzematge dinàmicament assignat” perquè el fitxer del disc només ocupi l’espai real que s’estigui usant, no els 120 GB de cop. Posem la mida a 120 GB i finalitzem la creació.
Un cop creada la màquina, anem a Configuració > Emmagatzematge i afegim la ISO de Windows 10 al controlador IDE, que és com si posés un DVD d’instal·lació dins de l’ordinador virtual.
Instal·lació de Windows 10
Amb la màquina virtual creada i la ISO de Windows carregada, arrenquem la màquina i comença l’assistent d’instal·lació.
El primer que ens demana és l’idioma, el format de temps i la distribució del teclat. Seleccionem les opcions corresponents i fem clic a “Instal·lar ara”.
Quan ens demana la clau de producte, fem clic a “No tinc una clau de producte” per continuar sense posar-ne cap, que és el que s’acostuma a fer en un entorn de pràctiques. Seleccionem la versió Windows 10 Pro i acceptem els termes de llicència.
El particionament del disc
Aquí ve una de les parts més importants de tota la pràctica. Seleccionem “Personalitzada: instal·lar només Windows (avançat)” perquè volem controlar com es divideix el disc. Veiem el disc de 120 GB completament lliure.
Creem una partició de 70 GB per a Windows. El propi instal·lador crearà automàticament una petita partició de reserva del sistema d’uns 500 MB, que és normal i necessària. Els 50 GB restants els deixem sense format de moment, perquè seran per a Linux quan el instal·lem a continuació.
Seleccionem la partició de 70 GB i continuem. Windows comença a copiar els fitxers i la màquina es reinicia diverses vegades de manera automàtica. El procés dura entre 10 i 20 minuts.
Configuració inicial i compte de Microsoft
Un cop acabada la instal·lació, l’assistent ens guia per la configuració inicial. Quan ens demana com volem iniciar sessió, escollim “Compte de Microsoft” i introduïm les nostres credencials personals. Iniciar sessió amb un compte de Microsoft permet sincronitzar la configuració, accedir a la Microsoft Store i, en cas que el compte tingui llicències associades, activar Windows automàticament.
Configurem les opcions de privadesa desactivant el diagnòstic i la publicitat personalitzada, que en un entorn escolar no fan falta.
Instal·lació de les Guest Additions
Un cop dins de Windows, el primer que fem és instal·lar les Guest Additions de VirtualBox. Aquestes eines milloren molt l’experiència d’ús de la màquina virtual: fan que la pantalla s’adapti automàticament a la mida de la finestra, que el ratolí es mogui lliurement entre la màquina virtual i l’ordinador real sense haver de prémer cap tecla, i que el rendiment gràfic general sigui millor.
Per instal·lar-les anem al menú de VirtualBox, Dispositius > Inserir imatge de CD de les Guest Additions. Dins de Windows apareix el CD a l’Explorador de fitxers. Fem doble clic a VBoxWindowsAdditions.exe, seguim l’assistent i reiniciem la màquina. Després del reinici, la pantalla ja s’adapta perfectament a la finestra.
Instal·lació de Linux Mint MATE
Amb Windows 10 funcionant correctament, passem a instal·lar Linux Mint MATE en l’espai que hem reservat al disc. Això és el que s’anomena instal·lació dual boot: dos sistemes operatius en el mateix disc dur, i cada vegada que encens la màquina pots triar quin vols iniciar.
Primer canviem la ISO a VirtualBox: anem a Configuració > Emmagatzematge i substituïm la ISO de Windows per la de Linux Mint MATE. També comprovem que a Configuració > Sistema > Ordre d’arrencada la unitat òptica estigui per sobre del disc dur, perquè arrenqui des de la ISO.
Iniciem la màquina i Linux Mint arrenca en mode Live, que vol dir que funciona directament des de la ISO sense instal·lar res. Això és molt útil perquè pots provar el sistema abans d’instal·lar-lo.
Fem doble clic a la icona “Instal·lar Linux Mint” de l’escriptori per iniciar l’assistent d’instal·lació. Seleccionem l’idioma i el teclat, i marquem l’opció d’instal·lar programari de tercers per a una millor compatibilitat de maquinari.
El particionament manual
Quan l’assistent ens pregunta el tipus d’instal·lació, seleccionem “Alguna cosa més” per fer el particionament manualment. Aquesta és la part tècnicament més delicada de tota la pràctica.
Veiem la taula de particions amb les particions de Windows ja creades i els 50 GB d’espai lliure que havíem reservat. Sobre aquest espai lliure creem les particions de Linux:
La primera partició és la partició arrel, que s’identifica amb el símbol /. Li assignem 40 GB, el format ext4 (el sistema de fitxers estàndard de Linux) i el punt de muntatge /. Aquesta és la partició principal on s’instal·larà tot el sistema operatiu.
La segona partició és la swap, de 8 GB. La swap és una partició especial que Linux utilitza com a memòria d’intercanvi quan la RAM s’omple. Amb 8 GB de RAM assignats a la màquina virtual, la swap no s’hauria d’usar gaire, però és una bona pràctica tenir-la.
La instal·lació del GRUB
El GRUB és el gestor d’arrencada, és a dir, el programa que apareix quan encens la màquina i et deixa triar entre Windows i Linux. És fonamental que s’instal·li correctament.
Ens assegurem que el GRUB s’instal·li al dispositiu principal del disc dur, que normalment és /dev/sda. Si s’instal·la en un lloc incorrecte, podria passar que un dels dos sistemes no arrenqués. Fem clic a “Instal·lar ara” i confirem els canvis al disc.
Configuració de l’usuari i finalització
L’assistent ens demana el nom de l’ordinador i les dades de l’usuari. Posem template-lan com a nom de l’ordinador i creem un usuari anomenat alumne amb una contrasenya. Seleccionem “Requerir la meva contrasenya per iniciar sessió” per seguretat.
L’instal·lador copia tots els fitxers, cosa que tarda uns 10 o 15 minuts. Quan acaba, reiniciem la màquina.
Resultat final: el sistema dual boot funcionant
Quan la màquina arrenca, apareix el menú del GRUB amb les opcions disponibles. Podem veure Windows 10 i Linux Mint MATE. Provem els dos i funcionen correctament.
A Windows comprovem que l’inici de sessió amb el compte de Microsoft va bé, que la pantalla s’adapta a la finestra gràcies a les Guest Additions i que la connexió a Internet funciona.
A Linux comprovem que l’escriptori MATE carrega bé, que l’usuari alumne pot iniciar sessió i que des del terminal, amb la comanda lsblk, podem veure totes les particions del disc correctament muntades.
La màquina template ja està llesta. A partir d’aquí, cada vegada que necessitem una màquina nova per a la LAN Party, simplement la clonem des d’aquesta template en lloc de tornar a instal·lar tot des de zero. Això fa que el procés passi de trigar dues hores a trigar uns pocs minuts, i garanteix que totes les màquines siguin exactament iguals.
Conclusions
Aquesta pràctica ens ha servit per entendre com funciona la virtualització i per aprendre a gestionar un disc dur amb dos sistemes operatius instal·lats alhora.
El que ens ha costat més ha estat el particionament manual durant la instal·lació de Linux, perquè és important no equivocar-se amb les mides i els formats de cada partició. També ha estat important assegurar-se que el GRUB s’instal·lés correctament, ja que és el que fa possible el dual boot.
Hem après que Linux i Windows utilitzen sistemes de fitxers diferents (ext4 i NTFS respectivament), que la partició swap fa de suport a la RAM i que les Guest Additions de VirtualBox són imprescindibles per treballar còmodament amb màquines virtuals.
El concepte de màquina template és molt útil en entorns professionals. En lloc de fer la mateixa feina repetides vegades, prepares una base perfecta i la copies. Això és exactament el que fan els administradors de sistemes en empreses i centres educatius, i ara ja sabem com funciona.