INTRODUCCIÓ GENERAL
En el marc del projecte de sostenibilitat empresarial, hem analitzat 8 reptes reals plantejats per empreses del nostre entorn: INGEPERFIL, FUCHS, Cal Pupinet, Laboratorios Rubio i TOI TOI. Cada repte representa un problema de sostenibilitat concret que aquestes empreses afronten en el seu dia a dia. L’objectiu és identificar els impactes ambientals, socials i de governança (ASG) de cada situació, proposar solucions basades en dades reals i detectar possibles riscos de greenwashing en la seva comunicació. Aquest treball ens ha permès entendre que la sostenibilitat no és una opció, sinó una necessitat urgent per a qualsevol empresa que vulgui tenir futur.
REPTE 1 — INGEPERFIL
Donar vida útil als perfils d’acer en C i U defectuosos
L’acer és un dels materials industrials amb major impacte ambiental: produir-ne una tona genera entre 1,8 i 2,5 t de CO₂. Destruir peces ja fabricades duplica aquest impacte sense cap benefici. A nivell social, la reutilització pot generar ocupació en processos de recuperació i beneficiar sectors amb menys capacitat adquisitiva. El risc de greenwashing és presentar la iniciativa com “economia circular” sense quantificar el volum real recuperat ni l’estalvi de CO₂ equivalent.
Implementació:INGEPERFIL genera rebuig de perfils estructurals durant el control de qualitat. Actualment aquest material s’envia a destrucció, perdent tota l’energia i matèria primera invertida. El repte consisteix a identificar usos alternatius (construcció auxiliar, mobiliari industrial, donació a entitats) per als perfils que no superen els estàndards comercials però que mantenen integritat estructural.
Destruir acer ja fabricat és malbaratar energia i recursos que no es poden recuperar. Donar-li una segona vida no és només sostenible, és de sentit comú industrial.
REPTE 2 — FUCHS
Reduir el CO₂ dels desplaçaments del personal al polígon industrial
Els polígons industrials sense transport públic obliguen els treballadors a desplaçar-se en vehicle privat, generant entre 2 i 4 kg de CO₂ per persona i dia. Socialment, afecta els treballadors sense vehicle, creant desigualtats d’accés. El risc de greenwashing és implementar mesures simbòliques (unes poques bicicletes elèctriques) mentre la majoria del personal continua en cotxe, comunicant-ho com si fos una solució transformadora.
Implementació:FUCHS opera en un polígon industrial sense connexió de transport públic adequada. La totalitat dels desplaçaments del personal es fan en vehicle privat. Cal diagnosticar el nombre de treballadors, la distància mitjana recorreguda i les emissions totals associades, per dissenyar solucions reals com carpooling, llançadora privada o incentius per a vehicle elèctric.
La mobilitat sostenible no pot ser responsabilitat exclusiva del treballador quan l’empresa està en un lloc inaccessible. FUCHS té el deure de trobar solucions col·lectives per als seus empleats.
REPTE 3 — FUCHS
Reduir o aprofitar el menjar sobrant als menjadors
El malbaratament alimentari genera metà en abocadors, un gas 25 vegades més potent que el CO₂. A escala global, un terç dels aliments produïts es malgasten. Socialment, existeix una contradicció evident entre llençar menjar en una empresa i la pobresa alimentària de l’entorn. El risc de greenwashing és declarar “zero malbaratament” sense un sistema de mesura real que validi la reducció amb dades objectives.
Implementació: Als menjadors de FUCHS es genera diàriament una quantitat de menjar sobrant no quantificada. Sense un sistema de control de racions ni un protocol d’aprofitament, tot aquest residu va a la fracció orgànica o directament a l’abocador. El repte requereix primer mesurar el volum de residu actual i després dissenyar un sistema d’optimització de racions o redistribució (bancs d’aliments, compostatge).
Llençar menjar mentre existeix pobresa alimentària al nostre entorn és una contradicció que cap empresa hauria de permetre’s. Mesurar i actuar sobre el malbaratament és el primer pas imprescindible.
REPTE 4 — CAL PUPINET
Transportar l’escalfor de la brasa per escalfar el menjador sense electricitat
Aprofitar l’energia tèrmica residual de la brasa evita el consum elèctric addicional per climatització, reduint l’empremta energètica del local. Tanmateix, la combustió de llenya o carbó vegetal genera partícules fines (PM2.5) que poden afectar la qualitat de l’aire interior, un impacte que sovint s’ignora. El risc de greenwashing és presentar la solució com “neta i sostenible” sense analitzar les emissions de la combustió.
Implementació:Cal Pupinet utilitza brasa com a mètode de cocció principal. L’escalfor generada als fogons es dissipa sense aprofitar-se, mentre que el menjador s’escalfa per altres mitjans amb cost energètic. El repte és dissenyar un sistema de conducció o intercanvi tèrmic que aprofiti aquesta energia residual de manera segura, complint normativa de ventilació i seguretat contra incendis.
L’energia que ja s’ha generat i es perd és la més fàcil d’aprofitar. Cal Pupinet té una oportunitat única d’usar el que ja té sense cap cost addicional.
REPTE 5 — CAL PUPINET
Dissenyar el ‘Kit Pupinet-Oficina’ Zero Residus
Els envasos d’un sol ús en àpats d’oficina generen grans quantitats de plàstic i cartró residuals diàriament. Un kit reutilitzable elimina aquest flux de residus, però cal analitzar el cicle de vida dels materials del kit (acer inoxidable, bambú) per assegurar que el seu impacte de fabricació quedi compensat amb l’ús. El risc de greenwashing és etiquetar el kit com “Zero Residus” si algun component no és totalment reutilitzable o si la neteja implica un consum excessiu d’aigua.
Implementació:Cal Pupinet vol oferir un servei d’àpat d’oficina sense generar cap residu. Actualment, els envasos, coberts i embolcalls d’un sol ús són el principal problema. El kit ha de cobrir tots els elements necessaris per a un àpat complet, ser atractiu i pràctic per als treballadors, i tenir un sistema de devolució i neteja viable per a l’empresa.
El repte Zero Residus demostra que sostenibilitat i qualitat de servei poden anar de la mà. Si el kit és pràctic i atractiu, els treballadors l’adoptaran de manera natural.
REPTE 6 — LABORATORIOS RUBIO
Reutilitzar l’aigua usada durant la producció
La indústria farmacèutica és una de les que més aigua de qualitat consumeix. Reutilitzar l’aigua de procés redueix el consum d’aigua potable i la generació d’aigües residuals, donant resposta a l’ODS 6 (aigua neta). Socialment, en zones amb estrès hídric com Catalunya, la gestió responsable de l’aigua beneficia directament les comunitats locals. El risc de greenwashing és declarar “reutilització d’aigua” si el percentatge real recuperat és marginal respecte al total consumit.
Implementació: Laboratorios Rubio genera aigües de procés durant la producció que actualment no es reintrodueixen al sistema. Cal analitzar el volum d’aigua consumida, la qualitat de l’aigua residual generada i la normativa aplicable (Reglament UE 2020/741) per determinar quins fluxos poden ser reutilitzats i quins requereixen tractament previ.
L’aigua és un recurs escàs que no podem seguir tractant com si fos infinit. Reutilitzar-la en producció és una responsabilitat ambiental i també una oportunitat d’estalvi econòmic.
REPTE 7 — TOI TOI
Emissions de GEH del transport de cabines sanitàries
Justificació (ASG + Greenwashing) El transport representa entre el 60 i el 80% de les emissions totals en empreses de serveis logístics com TOI TOI. Cada vehicle dièsel emet entre 150 i 200 g de CO₂ per km, amb un impacte directe en la qualitat de l’aire de les zones on opera. El risc de greenwashing és comprar crèdits de carboni per declarar-se “neutre en carboni” sense reduir les emissions reals de la flota, una pràctica habitual i denunciada en el sector logístic.
Implementació (Diagnòstic) TOI TOI opera una flota de vehicles que realitzen rutes diàries de lliurament, recollida i neteja de cabines. Sense un pla de transició energètica, les emissions de GEH del transport continuen creixent amb el volum de negoci. El diagnòstic ha d’incloure el nombre de vehicles, km recorreguts i emissions actuals (Scope 1) per establir una línia base i dissenyar un pla de reducció realista.
No es pot créixer com a empresa de serveis sense assumir la responsabilitat de les emissions que genera el transport. La transició a flota elèctrica ja no és una opció futura, és una necessitat present.
REPTE 8 — TOI TOI
Consum d’aigua en la neteja de les cabines sanitàries
La neteja de cabines sanitàries portàtils requereix grans volums d’aigua i productes químics. Optimitzar aquest procés té un impacte ambiental directe en el consum hídric i en la generació d’aigües residuals contaminades. Socialment, un servei de neteja eficient garanteix higiene i salut pública per als usuaris. El risc de greenwashing és comunicar petites reduccions d’aigua com a “avenços significatius” sense abordar l’impacte dels productes químics usats.
Implementació:TOI TOI consumeix una quantitat significativa d’aigua per cabina netejada en cada intervenció. Sense sistemes d’alta pressió eficients, recuperació d’aigua o productes de neteja alternatius, el cost hídric del servei és elevat. Cal mesurar el consum actual per cabina i per ruta, i comparar-lo amb estàndards del sector per identificar el marge de millora real.
Cada litre d’aigua estalviat en la neteja de cabines és un impacte positiu real i mesurable. La millora d’eficiència hídrica ha de ser una prioritat operativa, no una acció secundària.